Com regalar una vida en l´afegit

Contra 10 El Girona no aprofita 20 minuts de superioritat numèrica, fa dos pals i veu com li remunten el partit

Tortolero havia avançat el Girona als 10 minuts de la primera part rematant un córner però l'equip de Montilivi va tornar de buit de Las Palmas i continua enfonsat a la classificació. La Provincia

DDG El Girona s'entrena aquest matí a Las Palmas abans de tornar al vespre a Girona tal com marca la planificació establerta. Ara bé, després del partit d'ahir, a Josu Uribe no li haurien mancat motius si hagués fet quedar algun jugador a fer voltes a l'estadi durant tota la nit. El Girona va tornar a perdre fora de casa. Fins aquí cap novetat. El greu del cas és que va fer mèrits per guanyar o, en el pitjor dels casos, empatar, i no només no ho va fer, sinó que va perdre contra un rival que va jugar els últims 20 minuts amb 10 i que el va sentenciar en l'afegit després d'una errada defensiva clamorosa.

Una bona primera part, molt seriosa, que va acabar amb avantatge gironí gràcies a un gol de Tortolero a la sortida d'un córner feia preveure quelcom de diferent. L'equip venia de guanyar el Numància i es veia amb forces de sumar el segon triomf seguit. Tampoc va ser el dia. Els gironins van perdre la seguretat defensiva dels darrers partits i a la segona part, van veure com el Las Palmas els capgirava el marcador gràcies a dues genialitats de Vitolo.

El segon gol canari va arribar quan el Girona estava jugant amb superioritat numèrica per l'expulsió de Pignol. Uribe ja tenia la mosca al nas però un cop de cap de Goiria a dos minuts del final semblava posar les coses a lloc (2-2, m.88). El destí l'hi té jurada al Girona aquesta temporada i per ahir n'hi tenia reservada una de ben cruel. Després que Nieto enviés una pilota al pal, ja en el temps afegit, una esfèrica penjada a l'àrea del Girona gairebé sense intenció va trobar el cap de Quiroga que, guanyant la partida a Tortolero, va creuar-la lluny de l'abast d'un refiat Mallo. Una acció que sobrepassa tots els límits i que, havent-hi en joc el que hi ha, no té perdó de Déu. Uribe va rebotir-ho tot i es va haver de mossegar la llengua per no dir cap bestiesa més forta al final del partit. El Girona ho va fer tot per ?guanyar -fins i tot Jandro havia enviat una altra pilota al travesser a la segona part- i va acabar com ja està sent massa habitual aquesta temporada amb cara de babau.
Encallats des de fa massa jornades a la penúltima posició, Uribe va veure clar que per començar a escalar posicions era necessari el nivell màxim d'ambició. Així, després d'haver fet plantejaments conservadors en les darreres sortides, es va decidir a anar buscar el partit d'entrada amb el mateix onze que havia doblegat el Numància. Un equip, amb només dos pivots (Dorca i Garmendia) i sense Acciari disposat a mossegar de bon començament el talentós conjunt canari. Tal dit tal fet, el partit es va posar ben aviat de cara per als gironins, que es van avançar en la primera aproximació a la porteria rival. Va ser Tortolero, que va aprofitar un rebot a la sortida d'un córner per avançar, de cap, els d'Uribe de cap. L'estratègia, un recurs per explotar, donava els seus fruits moltes jornades després.

Ben plantats sobre el terreny de joc, el Girona, a ritme de seriositat i ofici, tenia el partit on volia. La fortuna somreia fins i tot als blanc-i-vermells quan en una acció clara de gol a la sortida d'un córner, Laguardia rematava de cap a les mans de Mallo. El Girona tenia mitja feina feta i "només" calia rematar-la. El partit podia haver quedat dat i beneït ?només començar la represa. Va anar de mig pam. Jandro, en una falta ?marca de la casa, va enviar la pilota al pal.

Juan Manuel Rodríguez se l'havia jugat deixant als vestidors un central (Juanpe) per fer entrar un davanter (Quiroga) i passar a jugar amb ?només tres defensors. Va ser així com amb superioritat al mig del camp, els canaris van posar una marxa més i van tenir els seus millors minuts.

Mallo va salvar l'empat un cop però no va poder evitar que Vitolo l'afusellés (1-1, m. 58). El Girona estava tocat i, ja amb superioritat numèrica per l'expulsió de Pignol, va veure com Vitolo tornava a fer de les seves (2-1, m.78). Quan semblava tot perdut, per un cop a la temporada la sort somreia al Girona i Goiria anivellava de nou el partit (2-2, m.87). Envalentonat, el Girona va buscar el triomf en els darrers instants. Nieto va trobar el pal, Quiroga, en canvi, les facilitats de Tortolero i Mallo per fer el 3-2 definitiu.